A veure: Les telefonades locals (15 milles) son gratis. Directament. Entren a la quota mensual que pagues pel servei, que crec que son uns 15 o 20 dolars. No cal amoinar-se de penjar-se a l'Internet per hores i hores (els servidors del qual tambe tenen temps d'acces ilimitat, per suposat). El preu de la trucada "interprovincial" es igualment ridicul, i pot arribar a les 12 peles el minut. 12 peles el minut per telefonar a 4.000 Km de distancia! Jo es que nomes de pensar de que quan estigui a Barcelona em clavaran 300 peles per telefonar a Sant Joan em poso malalt. El preu de la telefonada internacional oscila entre les 70 i les 100 pessetes el minut. Quasi la meitat que la tarifa espanyola. I ole!
Us explico com es contracta el servei. Tu pertanys a una zona de companyia local (n'hi han moltes). Jo abans tenia "Pacific Bell", despres "GTE", i ara la propia companyia de UCLA. Aquesta es la companyia que et cobra les telefonades mes o menys locals, i la que et ve a arreglar la linia si passa quelcom, instala nous telefons... despres necessites contractar els serveis d'un carrier, que pot ser els famosos AT&T, MCI i Sprint. N'hi han de mes petits i amb preus encara mes avantatgosos, pero la gent no els te en compte. No se ben be perque, ja ho investigare. Aquests carriers son els que et conecten a la resta del mon fora de la teva zona d'influencia (si es que mai arribo a "influir" aqui a Los Angeles). La competencia entre aquests carriers (que son els que mouen negoci de veritat) es SALVATGE. Com que es permet la publicitat competitiva, es diuen el nom del porc l'un de l'altre (Sprint queda una mica al marge) i he arribat a sentir animalades com que: "MCI us demana els noms dels vostres familiars i amics. A AT&T creiem que aixo 'is none of our business'", o que "Escolti operadora, el meu carrier es AT&T i em sento estafat cada vegada que telefono, es normal el meu cas? Naturalment senyor, si voste utilitza AT&T no m'extranya que es senti estafat!"
Com canviar de carrier? Molt senzill. Telefones al carrier que vols contractar i dius "I wanna switch" (Vull canviar). Tranqui, que ells mateixos ja et fan l'alta, et donen de baixa de l'anterior servei i t'envien la factura hiper detallada, on no nomes no et cobren per donar-te l'alta sino que t'ofereixen mil i una avantatges. Hi ha gent que canvia de carrier cada tres mesos, aprofitant les avantatges de les diferents companyies pel sol fet de canviar-te.
Mes curiositats. L'us massiu de les lletres: Que cullons vol dir aixo que veiem tant sovint a les pelicules: "Telefoneu al 1-800-TORRACOLLONS"??? Doncs es molt senzill. Es pot fer a Barcelona tambe, pero ningu hi ha pensat o la gent potser hi seria reticent, no se. Consisteix nomes en que cada numero al dial te tres lletres (mireu el vostre aparell, que tambe ho te). En comptes de picar el numero, piques la lletra (que es molt mes facil de memoritzar i recordar). L'anterior numero seria el 1-800-867722655667. Que es mes facil d'agafar, TORRACOLLONS o 867722655667? Em sembla que la resposta es obvia.
Parlem de la qualitat del servei. Aqui tambe ens guanyen per golejada. La qualitat del so es sempre impecable (i quan s'utilitza el modem diguem que s'agraeix, oi Jaume?). Quan telefones dels USA a Barcelona sembla que parlis amb el vei del costat, en canvi al reves... ai senyor! Jo m'he trobat de tot. Recordo una vegada que tot el que deia em tornava en forma d'eco mes d'un segon despres d'haver-ho dit (la interlocutora tambe ho escoltaba un segon mes tard). Ja us podeu imaginar que la comunicacio es feia una mica dificil. Un modem podria parar boig, amb tanta senyal d'anada i tornada!
Son gratuites virgueries tals com "Call waiting". El telefon mai et dona una senyal d'ocupat. Si estas parlant i algu et telefona, desactives momentaneament la primera trucada, t'ocupes de la segona, i tornes a la primera. "Call forwarding", o sigui que allo de "no, ara no es aqui, pero el pots trobar al telefon... ja tens paper i llapis? Vale, ja m'espero." Res d'aixo. Piques el nou telefon, i la telefonada es redirigeix cap al nou numero. Totes les oficines d'aquest pais estan informatitzades, i a base de picar numeros al dial "Per problemes de visats, premi '1', per demanar una extensio de visat, premi '2', per parlar amb el servei de neteja, premi '3'..." no necessites haver de bregar amb estupides secretaries que mai saben amb qui cony has de parlar per a que et solucionin el teu problema. Fins i tot hi han contestadors automatics que ho tenen!!! "Si vol deixar un missatge a en Ferran, premi '1', si vol deixar un missatge a la Michelle Pfeiffer, premi '2'...". Per cert, un contestador automatic val 7.000 peles (amb telefon incorporat).
A veure quan s'acaba d'una puta vegada el monopoli de Timofonica!!! Que aixo no es pot aguantar, hombre!!!