Estudis no universitaris / Intercanvis y post-docs
Pre-universitari
La quantitat de beques per a realitzar estudis pre-universitaris és quasi nula. La qual cosa és lògica, ja que no aporta molt el fet de realitzar aquest tipus d'estudis a l'extranger (malgrat sigui divertit, que això no ho nega ningú).
Post-doctoral
No es requereix als post-docs pagar cap tipus de matrícula o tasa universitària. De la mateixa manera, en el 100% dels casos, el post-doc reb una ajuda monetària, que oscil.la entre els $2.000 i els $3.000 mensuals. La pregunta és d'on surten els calers. El pas lògic al acabar el doctorat (de fet, una miqueta avans d'acabar, si es vol seguir aquest camí), és demanar ajuda econòmica al profesor / institució d'investigació amb el qual es vol. traballar. Els professors amb més prestigi disposen de més diners, però la competició serà més dura també. Professors menys famosos tenen menys diners, però hi ha menys competició per a accedir a les posicions. Si aquest camí no funciona, no és difícil aconseguir una beca post-doctoral en el país d'origen. Hi ha múltiples possibilitats, i en efecte, és en el post-doc quan més fàcil és sortir a l'extranger. Els governs solen ser bastant espléndids ajudant als post-docs, especialment en camps com les ciències, o les ciències de la salud. Les entitats privades també donen diners, o certes empreses orientades a la tecnologia acullen a post-docs elles mateixes (ciències aplicades). Fonts d'informació són les biblioteques, les delegacions del ministeri i conselleria d'educació, i com no, Internet. El millor site en la actualitat és el site de la 'Fundació Catalana per a la Recerca' (telnet siab.fcr.es, login 'beca'), on una mega-base de dades recull tonelades d'informació sobre beque, segons el perfil del candidat.
No-Universitaris
Les ajudas per a realitzar estudis no-universitaris son molt poques, i es centren en uns quants camps de les arts, especialment cine, música, teatr... Això és deegut a que vàriess escoles amb prestigi reconegut no estan adscrites a cap Universitat. Si es vol sol.licitar ajuda, s'ha de fer a fundacions relacionades amb el sector y el govern, acollint-se a programes especials de promoció de les arts. Tenir contactes és altamente recomenable.
Intercanvis
Els intercanvis quasi sempre es solen realitzar en régim de reciprocitat, per tant, l'estudiant no ha de pagar matrícules ni tases universitàries en el país de destí (ha de continuar pagant en el país de procedència, però). Són fàcils d'aconseguir, ja que solsament s'ha d'anar a la secretaría del centre, i contactar els professors adequats. La burocràcia és mínima, comparat amb les altres opcions, i el cost és mínim també. La desventatja és que no es pot escollir el lloc de destí, per&oagrave com a contrapartida, si hom té sort, pot colar-se en una universitat de primera categoria i donar-se a con&eagraveixe sense la criba del departament d'admissions.
[Índex]
[Tipus d'estudis]
[Recursos econòmics]
[País de procedència]
[País de destí][Curriculum][Connexions][Prestigi de l'institució]