En canvo, si s'és ciutadà espanyol, malgrat Japó y els Estats Units continuen siguent igual de diícils, la possibilitat d'estudiar a Europa està más oberta que mai. Múltiples programes, coordinats desde Brusseles (Erasmus, Capital Humà i Movilitat...) estan directament dirigits a promocionar l'intercanvi d'estudiants i professionals entre els diferents paísos de la Unió Europea.

Exceptuant les millors Universitats (no més de deu), Europa ofereix les millors oportunitats per a estudiar a l'extranger. Les destinacions preferides són Alemanya, Franca i el Regne Unit. Aquests tres paísos teenen gran quantitat d'institucions de primera fila, amb molts menys sol.licitants que les universitats americanes. En segon lloc apareixen paísos amb creixent número de institucions científiques i Universitats, però que encara no tenen el nivels europeu o americà, com Canadà, Australia, Singapur, Chile...

Després hi ha la questió americana. És innegable que els Estats Units exerceix una enorme atracció, principalment pel gran prestigi de les seves millors universitats. Els USA tenen vàries desventatges, com són el prohibitiu preu de les matrículs, distància geogràfica, duríssim procés d'admissió... s'ha de calibrar molt cuidadosament els pros i els contres avans d'embarcarse en el procés de sol.licitar l'admissió en una universitat americana. A favor t&eaucte el alt nivell de la investigació, una forta ètica de treball, només comparable a la alemana o a la japonesa i, sobretot, l'atracció que provoca la cultura americana i el fet de que la gente cregui ferventment que un stage als Estats Units és indispensable a cada curriculum (malgrat no sigui veritat). En cualevol cas, és un fet incontestable que els Estats Units continua siguent el destí número u pels estudiants que volen sortir a l'extranger.