Tests
Tests a Amèrica
Aquesta pàgina forma part del site Estudiar a l'extranger
Es recomena llegir-lo avans de proseguir. És ple de consells pràcticos per a conseguir estudiar a l'extranger.
TOEFL, GRE, GMAT, SAT, LSAT, MCAT...els tests d'admissió a les Universitats americanes són requisit indispensable, i moltes vegades, el factor més important en la decissió del comitè d'admissió.
No detallaré l'estructura de cada un d'aquests tests, sinó que els enumeraré, faré notar la seva dificultat en cada cas, i concretaré la nota que es necessita en cada un d'ells per a accedir a una de les Universitats de Primer Nivell dels Estats Units.
Detalls sobre els tests són proporcionats als links detallats en cada secció.
Tots aquests tests són administrats pl ETS (Educational Testing Service), a Princeton, NJ. Tot allò relacionat amb el test es pot trobar allí.
AtencióCap altre tipus de test és vàlid per a estudiar als USA. El Proficiency (administrat per la Universitat de Cambridge) tampoc és acceptat.
El TOEFL (Test Of English as a Foreign Language) és l'examen que mesura el coneixement de la llengua inglesa (escrita, no oral), i és sol.licitat per a casi la totalitat d'estudis a realitzar als USA, especialment universitaris. Consta de tres parts:
- Comprensió (Listening)
- Gramàtica (Grammar)
- Vocabulari (Vocabulary)
de dificultat bastant similar. Malgrat es dóna com a resultat un nombre determinat de punts, i un percentatge (quina és la teva posició respect als altres estudiants, en tant per cent), la "moneda de canvi" comú són els punts. Els punts exigits per cada institució són sempre els mateixos, i no hi ha grans variacions del comportament general.
- Intercanvis - 500 punts
- Entitats governamentals/privades al país d'origen - 550 punts
- Universitats de segon nivell - 570/580 punts
- Universitats de primer nivell - 600 punts
Com es tradueixen aquests punts al domini de linglès? Doncs, en la meva opinió personal, crec que 500 punts representa un coneixement molt dif&uacuts de l'idioma inglès, i és molt fàcil d'aconseguir. A l'altre extrem, 600 punts representen un domini de l'inglès bastant robust, i haver estat als USA o UK és quasi un requisit indispensable -a no ser que es tingui un do natural. La nota "de partida" per l'estudiant mitjà sortint de l'Universitat (o sigui, que ha rebut cursos a l'escola, ha rebut alguna classe particular o en una academia, i té seriosos problemes en comunicar-se oralment) oscil.la entre 500 i 530. A base de estudi es pot arrivar als 580. Passar d'aquí és difícil i implica moltes hores i molt interès. Una vegada als Estats Units es pot requerir en certs casos el TSE (Test of Spoken English).
Estudiar a l'extranger
El SAT (Scholastic Aptitude Test) mesura la capacitat de completar els estudis d'Undergraduate (llicenciatura). És un test llarg i bastant pesat, malgrat la preparació necessària és mínima. Es divideix en dos parts:
La màxima puntuació per a cada un és 800 punts (1600 en total). No és difícil aconseguir una bona nota, malgrat sí és molt difícil aconseguir una nota que permeti accedir a una de les Universitats de Primer Nivell. La Universitat que requereix SATs més alts és Caltech, seguida d'aprop per Harvard i MIT. Si es vol obtenir un BS o BA per aquestes Universitats, és aconsellable una nota superior a 1400 (més gran de 1300, en qualsevol cas). Les altres Universitats de nivesl requereixen 1100 punts o fins i tot més. Mai menys de 1000, que és considerada una nota "de tall". Estudiar a l'extranger
El GRE (Graduate Record Examination) és l'equivalent al SAT per a Graduate School (Master i Doctorat). és un examen sumament estressant, de més de 5 hores de duració (per l'escrit; si es fa amb ordinador, menys de dues hores), i pel qual tampoc es necessita molta preparació, exceptuant la part del "Subject". Es divideix en quatre parts:
- Verbal
- Matemàtica
- Lógica
- "Subject"
Per "Subject" s'entén l'especialització per a la qual es vol anar a Graduate School (Economia, Psicologia, Química...).
Depenent de l'especialització, s'exigirà una nota major en certes seccions. Els comitès d'admissions de les facultats de ciències, per exemple, no consideren la secció verbal en absolut. De la mateixa manera, les de lletres no consideren la secció matemàtica. La de lògica -la més difícil- és considerada per tots. Certes Universitats no requereixen GRE Subject, especialment estudis minoritaris i/o Universitats no de primer nivell.
Malgrat, com el TOEFL, es dóna una nota i un percentatge en comparació amb la resta d'estudiants com a avaluació del test, aquí els departaments comparen els percentatges. És ben sabut que les Graduate Schools mesuren els estudiants amb dos criteris, depenent de l'Universitat on han obtingut el Bachelor. Si es prové d'una bona Universitat americana, un 80 o fins i tot un 70 per cent és suficient en cada una de les categories. Si es prové d'una Universitat extrangera (bona o dolenta, no els importa, perquè no les coneixen), menys d'un 90 per cent descalifica l'expedient quasi automàticament. Un 90% significa que de cada cent exàmens, el teu ha d'estar entre els deu primers. Obviament, això no és fàcil, i la pressió a l'examen és gran. Fallar tres / quatre preguntes de les trenta de la part de matemàtiques significa caure per sota d'aquest 90%.
El GRE s'ha de prendre a l'estiu o -com a màxim- a l'octubre, malgrat no és aconsellable, ja que si es falla la primera vegada pot tornar-se a prendre després de dos mesos. L'altra opció és prendre el GRE CAT, que és la versió del GRE per a ordenador. Es necessita moltíssim menys temps, però em consta que molta gent ha puntuat molt més baix del què esperava, principalment per falta de costum de prendre un examen en un ordenador.
Estudiar a l'extranger
El GMAT (Graduate Management Admission Test) és el equivalente al GRE para les escuelas de Management. De formato molt similar, la principal diferencia és que és elimina la parte de lógica i el "Subject", pues para ser manager parece ser que no és necesitan conocimientos previos a la Graduate School.
Los mismos números que para el GRE és pueden aplicar aquí, siendo la diferencia que un buen GMAT és requisito imprescindible, pero no garantiza la admisió.
Estudiar a l'extranger
El LSAT (Law School Admission Test) és el equivalente al GRE para la Law School. Así como al GMAT és pone énfasis en la parte matemàtica, al LSAT és la lógica la que és més importante. els mismos porcentajes que al GRE i GMAT és pueden aplicar para el LSAT. Estudiar a l'extranger
El MCAT (Medical School Admission Test) és un mundo aparte, i no és puede considerar equivalente a ningún otro examen administrado por ETS. El MCAT, més que "mostrar" capacitat intelectual, pretende ser un índice del grado de conocimiento del aspirante en diferentes disciplinas relacionadas con la medicina: Química, biología, psicología... i moltes màs. La preparació para el examen és larga (un anyo de término medio), i la competencia és feroz, salvaje. les mejores Medical Schools exijen notas del MCAT rozando la perfecció, i sacar una de ellas és tarea casi imposible.
[Índice]
[Tipo de estudio]
[Recursos económicos]
[País de procendencia]
[País de destino][Curriculum][Conexiones][Prestigio de la institució]