Curriculum. El GPA (nota mitjana) depèn de la institució, i pot ser desorbitatament alt per a Universitats com Berkeley o Harvard. No és extrany que el GPA procedent de High Schools no americanes sigui vist amb escepticisme, malgrat existeixi el convenciment general en els departaments d'admissions que els extrangers tenen una excel.lent preparació.
TOEFL. El TOEFL mesura el domini de l'idioma inglès de l'alumne. La dificultat és mitja-alta, i depèn de la institució a la qual s'opti, pot ser un gran impedimient. Es pot fer aquest examen unes sis o set vegades l'any, depèn de la ciutat en la qual es desitgi fer-lo. Es recomanen -al menys- 550 punts per a accedir a una bona Universitat. SAT. El SAT és un test que pretén mesurar la capacitat intel.lectual de l'estudiante, i és impartit, com el TOEFL, pel ETS (Educational Testing Service). La dificultat mitjana del SAT és baixa, i no sol suposar un problema per a aquells estudiants motivats per a estudiar a l'extranger. S'ha de tenir en compte que és indispensable, però.
Sort. Les Universitats més famoses deixen entrar aproximadament un 20% de tots els estudiants que sol.liciten l'ingrés. El procés d'admissió no és molt refinat -per questió de temps, principalment-, i excel.lents expedients es perden en el camí. La sol.lució per a això és simple: Sol.licitar l'ingrés a diverses Universitats simultàneament, i escollir posteriorment.
Diners. Llevat de casos excepcionals, no hi ha cap tipus d'ajuda financera per a realitzar la llicenciatura. Ni per a ciutadans americans, ni molt menys per a extrangers. El preu de les matrícules és absolutament desorbitat. Pel què a un estudiant extranger li interessa, Universitats privades i públiques són el mateix, ja que no se pot obtenir rebaixa per ser resident d'un determinat estat.
La financió per a un master ha de ser familiar o d'una institució en el país d'origen. No hi ha beques per a masters per regla general, malgrat hi ha contades excepcions.
Recalcar per últim que malgrat sobre el paper s'ofereixi un master per a totes les disciplines, en ciències i lletres pures, el títol de master està devaluat, siguent recomanable proseguir fins el doctorat.
Les cartes de recomenació han de ser de certa consistència, i per a les Universitats més prestigioses, certa experiència en el laboratori o d'investigació és también necess&graveria. Malgrat tot, el GRE és el factor de més pes (sempre que es tingui una nota acceptable del TOEFL, sense la qual la sol.licitud ni es processa).
Requisits addicionals es demanen per a cada disciplina. Per a el MBA, dos anys de treball són especialment recomanats. Tenir una beca del país d'origen tambié ajuda enormement a assegurar la admissió. Malgrat l'aplicant demostri solvència econòmica, tenir una beca demostra certa iniciativa que es té en compte a l'hora de revisar la sol.licitud. Per a el MD, són necessaris dos exàmens, de caràcter teòric i pràctic, de convalidació. L'admissió a una Medical School és sense cap mena de dubte la més dura i difícil. El MCAT no és trivial, i necessita molta preparació prèvia.
És important saver que Estats Units no té una llicenciatura en Medecina o en Abogacia, sinó que els sol.licitants han de tenir una llicenciatura prèvia (típicament en Química o Biologia pel MD, i Literatura o Psicologia pel JD), i sol.licitar l'ingré posteriorment a l'escola professional (Medical School o Law School).
El preu és la barrera més gran. Cada any pot costar (només en matrícula) més de $25.000 (3.000.000 ptas.)